QUO VADIS, ADIN?

Vet aquí una reflexió que vull fer,  amb les raons que em dóna haver treballat durant moltes hores al llarg del gairebé any i mig que he estat president d’ADIN. Malauradament han sigut moltes en quantitat però no masses en qualitat, opinió que va manifestar en reunió de Comitè el secretari general, el Sr. Miquel Guarner, a qui, tot sigui dit, li he d’agrair una molt bona col·laboració.

Als inicis de l’any passat, la junta d’ADIN, per dimissió de l’anterior president com a conseqüència d’un greu enfrontament amb el Fòrum Marítim Català, em va demanar que em fes càrrec de la presidència d’ADIN. Us puc ben assegurar que la  il·lusió inicial i les ganes que li vaig posar, no feien pas preveure un final tan prematur.

En aquest temps, la dinàmica de proximitat que vaig procurar mantenir amb tot el que podia ser favorable a la delicada situació del nostre sector va ser un objectiu primordial.

Si tenim en compte que d’haver sigut ADIN el  referent de la nàutica des de el seus inicis, per actituds que es varen emprendre  hem anat arribant a un nivell de confrontació que ha deteriorat molt la imatge que ADIN tenia. Això és conegut per tots.

Els fets que, per falta de visió, es varen produir l’any 2006 van donar com a resultat la creació d’ANEN, i això va ocasionar un clar desplaçament del “centre de gravetat” del vaixell en el que estem tots navegant, cap a Madrid. Això també es un fet que tots hem acceptat.

Una associació empresarial ha d’actuar amb principis que prioritzin el negoci i en cap cas pot cometre  l’error de polititzar-se, i això es el que ha estat passant.

Tal vegada la meva actitud de buscar un progressiu moviment del “centre de gravetat”, buscant un nou equilibri, no ha estat ben vist per part del comitè executiu, clarament dividit, i ha posat punt final a la meva responsabilitat.

En el fons podem estar o no d’acord, però les formes no han estat prou correctes. Ja el temps ens posarà a cadascú al seu lloc.

Fins i tot, haure d’ agrair que hagi quedat alliberat de la responsabilitat de dur a terme una tasca molt complicada.

Sens dubte ADIN ha d’evolucionar cap un nou model, caigui que caigui. I si no, temps al temps.

Per últim agrair les mostres de suport que he rebut a les meves indubtables bones intencions i la consideració a la feina de molts anys de dedicació al sector. Sóc de  fer “país” de mar.

Navigare necesse est, vivere non necesse (Virgili)

Carlos Rico

Ex president d’ADIN (Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics)

Director de l’escola Corsa Nàutica