Joan,
El divendres ens vas deixar, això es molt trist “moltíssim”.
Des de aquí una vegada més enviar una abraçada fortíssima a
la seva família de tot cor.
Dir a ells, al Joan, a tothom que et trobarem molt a faltar,
que eras un artista, que ets especial de collons.
Ho escric així pq es com ho
sento. T’enyorarem molt Joanet!
Dir-te que no t’has anat del tot, que ho sàpigues, que estàs
a cada raconet tio. Que la memòria nostre te un Tatoo dels que no
s’esborran. Es la teva cara, las teves maneres, el teu bon rotllo.
No t’oblidarem mai.
Eras,ets i seràs molt gran, amic meu.
Un peto
Ricard
Els que varem tenir la sort de conviure amb tu a l´Ametlla, mai oblidarem quan entraves a classe i ens feies riure amb teves imitacions o els menjars que preparaves a casa teva, érem més persones que metros quadrats però mai faltava de res. Jo et vaig poder conèixer més personalment, m’agradava parlar amb tu, sentir els teus punts de vista, darrera de la broma i el bon rotllo hi vaig trobar una persona reflexiva, que es preguntava per els seus sentiments.
ResponderEliminarLa vida, de tant en tant, t’obsequia fen-te ensopegar en persones que val la pena conèixer, estic molt content d’haver-te conegut, avui en sap greu no haver-te conegut abans.
Una abraçada.
Xavi.
Joanet, fuimos compañeros de trabajo y coleguillas del puerto...no nos conocimos más allá del puerto, pero fueron dos años para recordar...trabajo, discusiones y muchas, muchas risas.... nadie me ha insultado como tu, te lo aseguro, con tanta gracia... no encontré a nadie con tanta facilidad para la broma...te echaremos de menos, no imaginas cuanto...es difícil comprender tu marcha tan repentina
ResponderEliminaradiós compañero, pensamos en ti...